POEMA D'ÀNGELS GREGORI
RECOMANAT PER SÒNIA MOYA
Moltes
vegades, les coses que hem fet de petits i que ens tornaven un gust
dolç a la boca, de cop i volta es transformen en dolor. En aquest
poema, el “jo” poètic reconeix en el record de la nena que
mirava els peixos, la pena per la pèrdua de la memòria d'un ésser
estimat.
I
Diré
les coses tal com sonen,
omplint
buits per no haver de deixar silencis,
perquè
els silencis em porten a l'oblit,
on
les hores es confonen amb la pena.
Diré
les coses tal com sonen
i
callaré les que més em dolen.
De
petita, apropava el nas als aquaris
per
observar els colors dels guppies,
em
quedava mirant el taronja dels cíclids
i
les escates d'uns peixos que s'unflaven com globus.
Però
algú em va explicar un dia
que
la memòria dels peixos dura tres segons.
I
ara, quan m'acoste als aquaris
ja
no mire la festa dels seus cossos;
només
veig la pèrdua a l'altra banda del cristall.
Aprope
el nas i observe els seus ulls buits
mentre
els confonc amb els d'algú
que
vaig estimar com mai.
Algú
que començava a viure sense ordre
i
a durar-li la memòria
els
segons que ara sé que li dura al peix.
ÀNGELS
GREGORI; New York, Nabokov & Bicicletes.