dijous, 26 de setembre del 2013

CÀNTIC DELS CÀNTICS. I QUE N'APRENGUI EL SENYOR GREY!


Des de fa molts anys, un dels primers temes amb què inicio l'assignatura de Literatura Universal -quan tinc la gran oportunitat de ser-ne professora- és la Bíblia. No pas des d'un punt de vista  religiós -considero que les terres pantanoses són un paisatge bonic de contemplar, però no pas per transitar-hi- sinó purament literari.I no deixa mai de sorprendre'm. Avui a l'aula, per exemple, hem fet un petit tast del Càntic dels Càntics. Sensualitat en estat pur. 


FRAGMENT INICIAL DELS CÀNTICS DELS CÀNTICS

Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
Són embriagants els teus perfums,
aroma que s'escampa és el teu nom;
per això les donzelles s'enamoren de tu.

(.../...)No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m'ha embrunit.
Aïrats contra mi, els fills de la meva mare
em feren guardiana de les vinyes,
però ni la meva vinya no he pogut guardar.
Digues-me, amor de la meva ànima,
on pastures el ramat,
on el fas reposar quan és migdia,
perquè no vagi perduda
darrere els ramats dels teus companys.